Vam parlar  sobre la història de la celebració d’aquest dia, que sembla ser ve de 1911, on un sr. empresari va cremar la seva fabrica amb 140 dones treballadores que reclamaven els seus drets i reivindicaven igualtat, injust.

Vam parlar  dels treballs que van exercir cadascuna d’elles, els laborals i els de casa, les llargues jornades, les que no s’acaben ni quan arribes a casa, per que abans (no ara, això diuen …) la dona era la “encarregada de la casa i els fills”. Hi ha dones que per aquesta premissa van deixar treballs on es sentien realitzades, treballs que els agradava fer.

Hem parlat de perquè lluitem avui dia, gairebé no ha donat temps a acabar, perquè són tantes les raons, … fins hi ha dones que es creuen el seu propi masclisme i homes que encara ho són. En aquesta lluita de dones estem tots, homes i dones, a casa nostra la majoria són dones i les treballadores, el 95% som dones.

El dia 8 gairebé no vam poder parar les que dones que estavem treballant, perquè, si ho fem, qui atén les altres dones? Però … des d’aquí tant les DONES (residents) com les que formem part del personal, donem suport a la lluita, PER ELS NOSTRES DRETS I PER LA IGUALTAT

      *il·lustració by @Lyona